Perquè Poma? Perquè Violeta?

Poma, perquè els exercicis estableixen un cicle circular, parteixen dels autors i arriben fins el lector. Violeta, perquè aquest color ens suggereix moltes possibilitats literàries. La Poma Violeta sorgeix, es desenvolupa i torna al seu inici, als seus orígens: els tallers d’escriptura creativa. La necessitat de connectar els diferents integrants dels diferents grups entre si i l’objectiu de establir un punt de visualització del treball que duen a terme va generar la idea de impulsar aquets espai virtual on tenen cabuda els diferent exercicis que puguen estar subjectes a publicació, sempre partint del criteri comú entre professora i alumne. L’exercici troba així, finalment, un punt de sortida per tal de viatjar a altres espais i altres sensibilitats.

La Poma Violeta compleix, a més, la funció d’establir un vincle entre els incipients lletraferits, els autors potencials o persones a les quals, simplement, els agrada escriure que participen dels tallers d’escriptura creativa -batejats com #bogeriacreativa-, i que volen compartir amb els seus companys i amb possibles lectors que puguen aguaitar encuriosits a aquest espai per tal de llegir les seues històries, contes, textos, poesies, proses, pensaments i tot un innumerable seguit de mots de que composen la nostra galàxia.... violeta, per descomptat. "Alícia Coscollano"


"Aquell dia Sofia no hagués tingut que agafar l'autobús"

Va ser en obrir-se la porta que el soroll la va ensordir, i tapant-se les orelles donà el primer pas cap a l'esgraó alt i desproporcionat del gegant de quatre rodes.

Va picar el seu bitllet alhora que deia - Bon dia! - al xofer. Característic home de monyo canós, faccions marcades de tristor i pes dels anys, que li contestà - Eee... -

Mentre la jove negava amb el cap, caminava cap a les profunditats tot escanejant les mirades dels viatgers. - Cada persona és un món, i cada món un misteri - es repetia per a ella mentre criticava la "xoni" de torn escandalosa i malcarada; l'avi amb olor a ranci, tot i anar emperifollat com si d'un milionari es tractés; la iaia amb els rinxols desendreçats, que com tu, et mira i jutja fins que arribes al teu seient, on caus alhora que l'autobús arrenca la marxa com si no hi haguera demà.

Passen les parades, la gent entra i surt, el xofer manté el seu - Eee... - i resulta curiós les reaccions dels veïns en sentir-lo.

Tot de raonaments, deduccions, crítiques - que no són crítiques, només miro - pensa la Sofia de tot i tots. Mantenir el cap ocupat, no pensar, no destruir-se, per arribar a l'última parada, a casa, aclocar-se i esperar que sigui demà. "Santiago Romero i Beltran" - Vinaròs
Publica un comentari a l'entrada