Perquè Poma? Perquè Violeta?

Poma, perquè els exercicis estableixen un cicle circular, parteixen dels autors i arriben fins el lector. Violeta, perquè aquest color ens suggereix moltes possibilitats literàries. La Poma Violeta sorgeix, es desenvolupa i torna al seu inici, als seus orígens: els tallers d’escriptura creativa. La necessitat de connectar els diferents integrants dels diferents grups entre si i l’objectiu de establir un punt de visualització del treball que duen a terme va generar la idea de impulsar aquets espai virtual on tenen cabuda els diferent exercicis que puguen estar subjectes a publicació, sempre partint del criteri comú entre professora i alumne. L’exercici troba així, finalment, un punt de sortida per tal de viatjar a altres espais i altres sensibilitats.

La Poma Violeta compleix, a més, la funció d’establir un vincle entre els incipients lletraferits, els autors potencials o persones a les quals, simplement, els agrada escriure que participen dels tallers d’escriptura creativa -batejats com #bogeriacreativa-, i que volen compartir amb els seus companys i amb possibles lectors que puguen aguaitar encuriosits a aquest espai per tal de llegir les seues històries, contes, textos, poesies, proses, pensaments i tot un innumerable seguit de mots de que composen la nostra galàxia.... violeta, per descomptat. "Alícia Coscollano"


2. Exercici: "Eneatipos" (4 i 7)

Lucia. Benicarló

Lluc i Alan


                                                                                                       
Sabia que estudiaria Belles Arts des de ben menut, quan una de les monges de l'orfenat el va sorprendre, amb només quatre anys, pintant-se el cos amb un dels corrons del bidell. Quan va ser adoptat tres anys més tard per una família ben situada de València només portava dins de la maleta un llibre de poemes, que rellegiria durant molt de temps.
El model d'avuí havia de posar nu, Lluc estava fent primer curs i aquest tipus d'exercicis sobre la figura humana eren força freqüents. Abans de començar, havia fixat els seus ulls blaus en cada tret facial, en cada artell de peus i mans. De sobte, el noi, que havia romàs immòbil fins aquell instant, li va fer l'ullet, però van estar necessaris tres cops més perquè es donara per al·ludit.
- ¡Collons!, no et moguis tant - va dir un dels estudiants, aprofitant l'absència del professor.
- Escolta, ¿què tens enveja? - li va cridar Alan des de la seva posició privilegiada en el centre de l'aula, obrint-se de cames i recuperant la posició inicial uns segons abans de la tornada del professor Sanchís-Castro.
Lluc es va quedar avergonyit per la descaradura del model. Malgrat que li sonava de la Facultat de Filosofia, on també estudiava la seua germana gran, mai havia parlat amb ell.
La resta de classe va transcórrer amb normalitat, fins que van coincidir en l'habitació on feien la neteja dels estris i els models solien guardar la roba.
Alan només portava els pantalons quan va entrar Lluc, en quedar-se sols, va tancar la porta, el va empènyer suaument contra la paret i li va fer un petó. Es va quedar perplex, s'havia acostumat a mostrar les seves emocions a través dels pinzells, però la vida real, a voltes, el feia sentir com la peça perduda d'un trencaclosques.
- M'agradaria que ens féssim un petó de veritat, ¿I a tu?- va proposar Alan.
Lluc va ser incapaç de respondre.
- ¿Podem quedar demà a les onze?- va insistir
- Si - va respondre tímidament Lluc, sense perdre de vista la porta d'aquella habitació.
- ¡Si! Demà t'estaré esperant al balcó de l'Ajuntament.
- ¿Com?
- Si, ara es pot visitar. ¿Penses en algun lloc millor?
- No, no..
- I després anirem a la platja..
Mentres Lluc pujava les escales del consistori, va aturar-se al sentir que Alan parlava amb la Policia Municipal que llavors li revisava el contingut de la motxilla en el vestíbul.
- Només porto una caixa de condons i una tovallola - va informar Alan, provocant un roig intens en el rostre d'aquella dona.
- Au, passa.
Lluc, que va fer com si no hagués vist res, va anar directe a la barana del balcó, estava envoltat de gent que repetia allò de "Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà" i altres que saludaven com les falleres. Acte seguit, el braç d'Alan li rodejava l'esquena i es feien un selfie.