2. Exercici:
"Eneatipos" (4 i 7)
Lucia. Benicarló
Lluc i Alan
Sabia que estudiaria Belles Arts des
de ben menut, quan una de les monges de l'orfenat el va sorprendre, amb només
quatre anys, pintant-se el cos amb un dels corrons del bidell. Quan va ser
adoptat tres anys més tard per una família ben situada de València només
portava dins de la maleta un llibre de poemes, que rellegiria durant molt de
temps.
El model d'avuí havia de posar nu,
Lluc estava fent primer curs i aquest tipus d'exercicis sobre la figura humana
eren força freqüents. Abans de començar, havia fixat els seus ulls blaus en
cada tret facial, en cada artell de peus i mans. De sobte, el noi, que havia
romàs immòbil fins aquell instant, li va fer l'ullet, però van estar necessaris
tres cops més perquè es donara per al·ludit.
- ¡Collons!, no et moguis tant - va
dir un dels estudiants, aprofitant l'absència del professor.
- Escolta, ¿què tens enveja? - li va
cridar Alan des de la seva posició privilegiada en el centre de l'aula,
obrint-se de cames i recuperant la posició inicial uns segons abans de la
tornada del professor Sanchís-Castro.
Lluc es va quedar avergonyit per la
descaradura del model. Malgrat que li sonava de la Facultat de Filosofia, on
també estudiava la seua germana gran, mai havia parlat amb ell.
La resta de classe va transcórrer
amb normalitat, fins que van coincidir en l'habitació on feien la neteja dels
estris i els models solien guardar la roba.
Alan només portava els pantalons
quan va entrar Lluc, en quedar-se sols, va tancar la porta, el va empènyer
suaument contra la paret i li va fer un petó. Es va quedar perplex, s'havia
acostumat a mostrar les seves emocions a través dels pinzells, però la vida
real, a voltes, el feia sentir com la peça perduda d'un trencaclosques.
- M'agradaria que ens féssim un petó
de veritat, ¿I a tu?- va proposar Alan.
Lluc va ser incapaç de respondre.
- ¿Podem quedar demà a les onze?- va
insistir
- Si - va respondre tímidament Lluc,
sense perdre de vista la porta d'aquella habitació.
- ¡Si! Demà t'estaré esperant al
balcó de l'Ajuntament.
- ¿Com?
- Si, ara es pot visitar. ¿Penses en
algun lloc millor?
- No, no..
- I després anirem a la platja..
Mentres Lluc pujava les escales del
consistori, va aturar-se al sentir que Alan parlava amb la Policia Municipal
que llavors li revisava el contingut de la motxilla en el vestíbul.
- Només porto una caixa de condons i
una tovallola - va informar Alan, provocant un roig intens en el rostre
d'aquella dona.
- Au, passa.
Lluc, que va fer com si no hagués
vist res, va anar directe a la barana del balcó, estava envoltat de gent que
repetia allò de "Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà" i
altres que saludaven com les falleres. Acte seguit, el braç d'Alan li rodejava
l'esquena i es feien un selfie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada