Perquè Poma? Perquè Violeta?

Poma, perquè els exercicis estableixen un cicle circular, parteixen dels autors i arriben fins el lector. Violeta, perquè aquest color ens suggereix moltes possibilitats literàries. La Poma Violeta sorgeix, es desenvolupa i torna al seu inici, als seus orígens: els tallers d’escriptura creativa. La necessitat de connectar els diferents integrants dels diferents grups entre si i l’objectiu de establir un punt de visualització del treball que duen a terme va generar la idea de impulsar aquets espai virtual on tenen cabuda els diferent exercicis que puguen estar subjectes a publicació, sempre partint del criteri comú entre professora i alumne. L’exercici troba així, finalment, un punt de sortida per tal de viatjar a altres espais i altres sensibilitats.

La Poma Violeta compleix, a més, la funció d’establir un vincle entre els incipients lletraferits, els autors potencials o persones a les quals, simplement, els agrada escriure que participen dels tallers d’escriptura creativa -batejats com #bogeriacreativa-, i que volen compartir amb els seus companys i amb possibles lectors que puguen aguaitar encuriosits a aquest espai per tal de llegir les seues històries, contes, textos, poesies, proses, pensaments i tot un innumerable seguit de mots de que composen la nostra galàxia.... violeta, per descomptat. "Alícia Coscollano"


Ejercicio: Escribir cuatro situaciones en que intervengan besos   

                                                                               
1/ El primero
Quince años, verano. Final de las clases, abrazada a una carpeta se dirige a casa, no hay mucha gente, oye unos pasos que han cogido el atajo a través del campo. Ella en cemento, él con las suelas llenas de barro. Caminan, se miran, juntan sus bocas y simplemente sucede.

2/ El último
Llamó al timbre, debía recoger sus cosas. Tan extraño, la recibió como el que abre la puerta a un invitado. Hubiera preferido que la casa estuviera muerta, inhabitada, como desde hacía un año. En cambio, él estaba allí, perenne, de espaldas al espejo del vestíbulo que ambos eligieron. Rozaron sus mejillas y las bocas simularon besar.

3/ El que no se dio
La llevó a casa, después de la charla en el coche, le pidió pasar la Navidad juntos, una escapada. Le cogió la mano y la miró irremediablemente. Ella se soltó, dibujó un triángulo en el cristal y apostó por la rutina, a salvo, sin pecar.

4/ De mentira
¿Y tu me das un beso? Cuando nos visitan nuestros hijos, cuando ves un objetivo, cuando estamos con amigos. Un beso que no se produce nunca a solas, cuando siento que nuestras manos, más viejas y arrugadas, se alejan buscando su propio espacio en el colchón. ¿Y tu me das un beso?

Mua

De costat, del dret, del revés.
Banyats o secs.
A voltes un, dos o tres.
Mil i encadenats.
Llançats a l’aire, viatjers.
Tocant terra, xocant dent a dent.
De mare, de fills, de germans, d’amics.
Desitjats, sorpresius, esperats, impulsius.
D’amants, prohibits. 

Lu. Benicarló