Perquè Poma? Perquè Violeta?

Poma, perquè els exercicis estableixen un cicle circular, parteixen dels autors i arriben fins el lector. Violeta, perquè aquest color ens suggereix moltes possibilitats literàries. La Poma Violeta sorgeix, es desenvolupa i torna al seu inici, als seus orígens: els tallers d’escriptura creativa. La necessitat de connectar els diferents integrants dels diferents grups entre si i l’objectiu de establir un punt de visualització del treball que duen a terme va generar la idea de impulsar aquets espai virtual on tenen cabuda els diferent exercicis que puguen estar subjectes a publicació, sempre partint del criteri comú entre professora i alumne. L’exercici troba així, finalment, un punt de sortida per tal de viatjar a altres espais i altres sensibilitats.

La Poma Violeta compleix, a més, la funció d’establir un vincle entre els incipients lletraferits, els autors potencials o persones a les quals, simplement, els agrada escriure que participen dels tallers d’escriptura creativa -batejats com #bogeriacreativa-, i que volen compartir amb els seus companys i amb possibles lectors que puguen aguaitar encuriosits a aquest espai per tal de llegir les seues històries, contes, textos, poesies, proses, pensaments i tot un innumerable seguit de mots de que composen la nostra galàxia.... violeta, per descomptat. "Alícia Coscollano"


Ejercicio: disparador.
Disparador: a qué animal te pareces                           




Si tuviera que escoger un animal al que me gustaría parecerme sería a
una pequeña y ágil garza. Me encanta verlas cuando vamos a las salinas a pasar el día.
Allí en los verdes arrozales, destacan por su blancura. Esbeltas e inmóviles protagonizan un hermoso cuadro, hasta que de repente dan un gran salto y se lanzan a volar abriendo sus blancas alas.
Son bellas, no muy grandes pero pueden volar muy alto y muy lejos. Luego vuelven a su arrozal a picotear con sus compañeras los pequeños insectos que habitan la tierra húmeda en la que hunden sus largas patas.
Cuando están quietas te miran fijamente, pero no de manera desafiante, sino con una mirada segura y amiga. Luego vuelven a su rutinario picoteo, como si cada día fuese el más importante de su vida: como lo que es.


Mari Carmen.  Vinaròs

Publica un comentari a l'entrada