Perquè Poma? Perquè Violeta?

Poma, perquè els exercicis estableixen un cicle circular, parteixen dels autors i arriben fins el lector. Violeta, perquè aquest color ens suggereix moltes possibilitats literàries. La Poma Violeta sorgeix, es desenvolupa i torna al seu inici, als seus orígens: els tallers d’escriptura creativa. La necessitat de connectar els diferents integrants dels diferents grups entre si i l’objectiu de establir un punt de visualització del treball que duen a terme va generar la idea de impulsar aquets espai virtual on tenen cabuda els diferent exercicis que puguen estar subjectes a publicació, sempre partint del criteri comú entre professora i alumne. L’exercici troba així, finalment, un punt de sortida per tal de viatjar a altres espais i altres sensibilitats.

La Poma Violeta compleix, a més, la funció d’establir un vincle entre els incipients lletraferits, els autors potencials o persones a les quals, simplement, els agrada escriure que participen dels tallers d’escriptura creativa -batejats com #bogeriacreativa-, i que volen compartir amb els seus companys i amb possibles lectors que puguen aguaitar encuriosits a aquest espai per tal de llegir les seues històries, contes, textos, poesies, proses, pensaments i tot un innumerable seguit de mots de que composen la nostra galàxia.... violeta, per descomptat. "Alícia Coscollano"

1. Exercici: Descripció d'un personatge

Dos metres d'alçària i cos i mig d'amplària, és el rei cruel de la porta de la discoteca Dancing, ell decideix si passes o no. Encara recordo el dia que es va agenollar davant meu i em va dir: "Sarita, pon tu pie en mi rodilla", i acte seguit va treure'm una de les sabates d'esport i la va llançar a l'altra banda de carrer.  "Princesa, te he dicho mil veces que con estas zapatillas no puedes entrar", i amb un cop d'ull, que pocs podrien reproduir, sufocà les rialles que aquella situació va provocar en la gent que feia cua darrere meu. Era fastigós, lluïa dos implants sota la pell del front, a mig camí entre animal mitològic i criatura maligna. Un piercing arrodonia l'angle que formava el seu nas amb la resta de la cara i un tatuatge havia invadit part del seu coll. Vestia tant atapeït que es podien comptar els quadrants que formaven els seus abdominals. Sempre l'havia considerat molt fort, des de l'institut, però aquell dia, a les vuit i tres minuts, era cridat per a entrar a la sala d'anàlisis abans de mi. Després de molts anys, tornàvem a coincidir en un llistat.

- Carlos Calzón Martos, va cridar una vegada més la infermera.
- ¿Trae usted su muestra de semen?

Em va mirar fixament i em va apropar el seu dit índex als llavis. No calia dir res més.

No vaig compartir amb ningú aquella trobada al passadís de l'hospital, ni tan sols amb la Covadonga, la meua parella, però, malgrat que havien passat uns dies, no podia deixar de preguntar-me què feia allí en Charlie lliurant aquell potet. Durant unes setmanes havia evitat també tornar a la Dancing, però el meu neguit continuava.

Sorpresivament, hui mateix, un tal NanoCharlie ha sol·licitat la meva amistat a través de Facebook, no hi ha dubte, és ell. En la foto de perfil mostra un primer pla de l'anella tribal que penja del seu nas. Sento que no puc rebutjar-la. ¡Merda!, està connectat.
- Hola- escriu en Charlie.
- Hola- responc.
- Oye, hace días que no vienes a la Dancing.
- Si, no he pogut anar.
- ¿Es por lo del otro día en el hospital?
- No, què va, ni ho recordava..
- Solo quiero decirte que yo estoy perfectamente, que soy todo un tío..
- No, tranquil, mai ho he dubtat..
- Joder, tía, ya podría haber tenido algo de tu discreción aquella petarda de enfermera..
- És veritat..
- Mira, te lo voy a decir, me han confirmado que puedo ser donante de esperma. Todo por la pasta..
- Charlie, he de marxar - escric amb tremolors a les mans.
De sobte, seguda davant de l'ordinador, una suor freda em recorre l'esquena mentres un pensament pren força dins del meu cap: I si es convertim en mares d'un petit Charlie després de la inseminació que es farà Cova el proper divendres?

Lu. Benicarló 
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)